nightcore

Read More

PLAYERUNKNOWN'S BATTLEGROUNDS

PlayerUnknown's Battlegrounds (també conegut com PUBG) és un videojoc multijugador massiu en líniadesenvolupat i publicat per Bluehole per a Microsoft Windows. El joc es basa en diversos mods d'estil Battle Royale desenvolupats per Brendan Greene (també conegut pel seu nom online PlayerUnknown), ara convertits en un joc propi sota la seva direcció. Al joc, fins a cent jugadors són llançats amb paracaigudes a una illa i han d'aconseguir armes i recursos per tal de sobreviure i eliminar als altres jugadors. L'últim jugador o equip en sobreviure guanya la partida.

El joc es va llançar a Steam a través del seu programa Early Access el març del 2017, venent més de quatre milions de còpies en tres mesos i liderant els rànquings de vendes. Bluehole planeja també llançar el joc a altres plataformes com Xbox a finals de 2017, i per a PlayStation 4 més endavant.

Jugabilitat:

Battlegrounds És un joc d'acció on fins a cent jugadors s'enfronten en una batalla d'estil Battle Royale. Els jugadors poden escollir jugar en solitari, per parelles o en equips de fins a quatre persones. En qualsevol dels casos, l'última persona o equips que resten vius guanyen la partida.

Desenvolupament:

El dissenyador principal Brendan Greene, millor Conegut paper super nickname "PlayerUnknown" prèviament havia Desenvolupat (inspiració en la Pel·lícula Battle Royale) el mod "Dayz: Battle Royale", una branca del popular mod Dayz por ARMA 2. Greene havia inspiració per crear la modified Battle Royale, 5 ja que trobem que la majoria dels jocs de tirs en primera persona multijugador, havia Massa repeticions, ja que els mapes eren petits i fàcils de memoritzar. Quero crear alguna cosa amb aspectes més aleatoris que els jugadors no supí d'esperar, creant un alt grau de repeticions; Això es va fer mitjançant la creació de mapes Molt més Grans que no podria ser fàcilment memoritzat, i amb col·locació d'elements a l'atzar a través d'ella. Greene también s'inspira en una competició en línia per Dayz anomenada Survivor Gámez, que té 1 sèrie de Twitch.tv i YouTube streamers barallant Fins que sol quedarón uns pocs; Com el no era un streamer si mateix, Greene Voler crear una manera similar del joc que qualsevol persona podria jugar. Per a la versió d'Android i IOS SER Desenvolupat per l'empresa de vídeo jocs Tencent games.

Read More

El Taj Mahal

El Taj Mahal és un gran mausoleu a la ciutat d'Agra a l'Índia, a la vora del riu Yamuna. El va fer construir l'emperador mogol Xa Jahan en honor a la seva difunta esposa, l'emperadriu Arjumand Banu Begum, més coneguda com a Mumtaz Mahal (l'escollida del palau), la qual va morir en donar a llum el seu catorzè fill.

És considerat el més bell exemple d'arquitectura mogola, que sol combinar elements d'estil islàmic, persa, indi i turc. Se n'ha destacat especialment el caràcter romàntic de l'edifici.
Va ser erigit entre el 1631 i el 1654 i es calcula que van caldre uns 20.000 homes per construir-lo. Tot i que la part més coneguda del Taj Mahal és el mausoleu cobert per una cúpula de marbre blanc, de fet es tracta d'un conjunt d'edificis integrats.
El 7 de juliol del 2007, el Taj Mahal va ser reconegut com una de les Set noves meravelles del món, una iniciativa privada sense el suport de la UNESCO.

Origen i inspiració

El Taj Mahal en una fotografia de 1865

L'emperador Xa Jahan va ser un prolífic mecenes, amb recursos pràcticament il·limitats. Sota la seva tutela es van construir els palaus i jardins de Shalimar a Lahore, també en honor de la seva esposa.
Mumtaz Mahal va donar al seu espòs catorze fills, però va morir en l'últim part i l'emperador, desconsolat, va iniciar gairebé de seguida la construcció del Taj com a ofrena pòstuma. Tots els detalls de l'edifici mostren la seva naturalesa romàntica, i el conjunt presumeix d'una estètica esplèndida.

Elements formals

Els elements formals i decoratius són emprats repetidament i consistentment a tot el complex, unificant el vocabulari estètic. Les principals característiques del mausoleu es reflecteixen en la resta de les construccions:

1. Finial: rematada ornamental de les cúpules, també usat en les pagodes asiàtiques.
2. Decoració de lotus: esquema de la flor de lotus esculpida en les cúpules.
3. Cúpula acevada: també anomenada amrud, típica de l'arquitectura de l'islam, i que seria usada més tard a Rússia.
4. Tambor: base cilíndrica de la cúpula, que serveix de suport i transició formal sobre la base de l'edifici.
5. Guldasta: agulla decorativa fixada a la vora dels murs portants.
6. Chattri: quiosc de columnes i cúpula, també utilitzat en forma aïllada com monument commemoratiu.
7. Sanefes: panells de tancament sobre arqueres.
8. Cal·ligrafia: escriptura estilitzada de versos de l'Alcorà sobre les arquejades principals
9. Arcs o portals: també anomenats pixtaq (paraula persa pels portals exempts).
10. Daus: panells decoratius flanquejant els murs principals.

 

Els jardins

El complex se situa envoltat d'un gran chahar bagh que mesura 320 x 300 metres i inclou picapedrers de flors, senderes elevades, avingudes d'arbres, fonts, cursos d'aigua i piletes que reflecteixen la imatge dels edificis a l'aigua.

El jardí amb els senders al costat de l'estany central.

Cada secció del jardí està dividida per senders en 16 planters de flors, amb un estany central de marbre a mig camí entre l'entrada i el mausoleu, que torna la imatge reflectida de l'edifici.
El chahar bagh va ser introduït a l'Índia per Babur, el primer emperador mogol, segons un disseny inspirat en la tradició persa amb la finalitat de representar als jardins del paradís. En els textos místics de l'Islam en el període mogol es descriu al paradís com un jardí ideal, ple d'abundància. L'aigua juga un rol clau en aquestes descripcions, ja que assenyala quatre rius que sorgeixen d'una font central, constituïda per muntanyes, que separen a l'edèn en quatre parts segons els punts cardinals.
La majoria d'aquests jardins mogols són de forma rectangular, amb un pavelló central. El Taj Mahal és inusual en aquest sentit, ja que situa a l'edifici principal, el mausoleu, en un dels extrems. Tanmateix, el recent descobriment de l'existència del "Mahtab bagh" (Jardí de la lluna) a la riba oposada del riu Yamuna permet una interpretació diferent, incorporant la llera al disseny global de manera que es convertís en un dels rius del paradís.
El traçat dels jardins i les seves característiques arquitectòniques principals, com les fonts, les senderes de marbre i de maó, els picapedrers lineals del mateix material —similars al jardí de Shalimar— suggereixen que poden haver estat dissenyats pel mateix enginyer, Alí Mardan.
Les descripcions més antigues del jardí esmenten la seva profusa vegetació, amb abundància de rosers, narcisos i arbres fruiters. Amb la declinació de l'imperi mogol també decreix el manteniment, i quan els britànics assumeixen el control del Taj Mahal, introdueixen modificacions paisatgístiques per reflectir millor l'estil dels jardins de Londres.
Els visitants poden encara sorprendre's veient als jardiners tallar la gespa mitjançant una segadora tirada per bous.

Síntesi històrica

Poc després d'acabar l'obra el 1657, Xa Jahan va caure malalt i el seu fill Sha Shuja es va declarar a si mateix emperador a Bengala, mentre Murad, amb el suport del seu germà Aurangzeb, feia el mateix al Gujarat. Quan Xa Jahan, molt malalt, es va rendir als atacs dels seus fills, Aurangzeb li va permetre seguir amb vida en arrest domiciliari que va complir en el proper fort d'Agra. La llegenda diu que va passar la resta dels seus dies mirant el Taj Mahal per la finestra i, després de la seva mort el 1666, Aurangzeb el va enterrar al mausoleu al costat de la seva esposa, generant l'única ruptura de la perfecta simetria del conjunt.
Al final del segle xix diversos sectors del Taj Mahal estaven molt deteriorats per falta de manteniment i durant l'època de la revolta hindú (1857) va ser danyat per soldats britànics, sipais i oficials del govern, que arrencaven pedres semiprecioses i lapislàtzuli dels seus murs.

El 1908 es va completar la restauració ordenada pel virrei britànic, Lord Curzon, que també va encarregar la gran aranya de la càmera interior segons el model d'una similar que es trobava en una mesquita del Caire. Curzon va fer remodelar també els jardins a l'estil anglès que encara avui es conserven.
Durant el segle xx va millorar la cura del monument; el 1942 el govern va construir una bastida gegant cobrint la cúpula, en previsió d'un atac aeri de la Luftwaffe i, posteriorment, de la força aèria japonesa. Aquesta protecció es va tornar a erigir durant les guerres entre Índia i Pakistan de 1965 i 1971.
Les amenaces més recents provenen de la contaminació ambiental sobre les riberes del riu Yamuna i de la pluja àcida causada per la refineria de Mathura. Ambdós problemes són objecte de diversos recursos davant la Cort Suprema de Justícia de l'Índia.
El 1983, el Taj Mahal va ser triat per la UNESCO patrimoni de la Humanitat, i actualment és una important destinació turística.
Recentment, sectors sunnites van reclamar la propietat de l'edifici, basant-se que es tracta de la tomba d'una dona desposada amb un membre d'aquest culte islàmic. El Govern indi ha rebutjat la reclamació considerant-la sense fonament, ja que el Taj Mahal és propietat de la nació sencera.

Read More

Les xarxes socials

Una xarxa social és una estructura social composta per individus (o organitzacions) anomenats "nodes" que estan lligats (connectats) per un o més tipus d'interdependència com ara amistat, parentesc, interessos comuns, intercanvis financers, relacions sexuals, creences, coneixements o prestigi.
L'anàlisi de xarxes socials entén les relacions socials en termes de teoria de xarxes, amb els seus nodes i els seus lligams (també anomenats costats, enllaços o connexions). Els nodes són els actors individus dintre les xarxes, i els lligams són les relacions entre els actors. Les estructures resultants, basades en grafs, són sovint molt complexes. Poden existir molts tipus de lligams entre els nodes: la recerca en diversos camps acadèmics ha demostrat que les xarxes socials operen en molts nivells, des de famílies fins al nivell de nacions, i juguen un paper crític en la manera com es resolen els problemes, com es porten les organitzacions i el grau d'èxit que aconsegueixen els seus individus per aconseguir els seus objectius.
En la seva forma més simple, una xarxa social és un mapa de lligams especificats, com ara amistat, entre els nodes que s'estudien. Els nodes als quals un individu està connectat són els contactes socials d'aquest individu. La xarxa també pot ser usada per mesurar el capital social, que és el valor que un individu rep de la xarxa social. Aquests conceptes estan sovint explicats en un diagrama de xarxa social, on els nodes són punts i els lligams són línies.

Tipus de xarxes socials

Es poden distingir dos tipus de xarxes socials:

• Analògiques o fora de línia, formades per grups de persones relacionades entre si, i que es desenvolupen sense sistemes electrònics o informàtics connectats a la xarxa.
• Digitals o en línia, originades als mitjans informàtics i electrònics, que és on es desenvolupen.

Alhora, dins d'aquests hi ha dos grups:

• Horitzontals, dirigides a tot tipus d'usuaris i sense una temàtica definida ni un objectiu concret. Les xarxes d'aquest tipus més conegudes són: Facebook, Orkut, Identi.ca i Twitter.
• Verticals, que es basen en un tema i aspiren a reunir un gran nombre d'usuaris entorn aquest tema o objectiu concret. Dins d'aquest grup, poden ser de tipus professional (Viadeo, Xing, LinkedIn), d'oci (Pinterest, Wipley, Minube Dogster, Last.fm i Moterus) o mixtes. També és important remarcar aquelles dedicades al context educatiu com Edmodo o Twiducate, que permeten treballar interactivament en el procés d'ensenyament i d'aprenentatge. Altres característiques pròpies de les xarxes socials en el món educatiu són la col·laboració en la construcció de coneixement, la socialització que comporta i la facilitat quant a la difusió del treball. També provoca un canvi en la relació entre l'alumnat i en la relació entre l'alumnat i el professor.

Facebook: Facebook ja és la xarxa social amb més usuaris a nivell mundial i cada vegada és més i més utilitzada per gent de totes les edats. El més destacable d’aquesta xarxa és la seva versatilitat ja que pot servir tan per simplement comunicar-se amb els coneguts com per compartir fotos amb els amics o unir-se a grups i causes molt diversos i d’abast internacional.

MySpace: MySpace era la primera “gran” xarxa social fins que la va sobrepassar Facebook. La diferència entre aquesta i l’anterior és que a MySpace els perfils dels usuaris s’amaguen darrera d’un nom d’usuari i una pàgina personalitzable, una “identitat” creada. En canvi a Facebook (en principi) tothom i és amb nom i cognoms. Cada cosa té els seus avantatges evidentment, però per ara MySpace encara destaca com a lloc on descobrir nous talents musicals. Diuen que si ets músic i no tens un MySpace no existeixes… ja siguis la Madonna o el grup de rock del jovent del poble.
 
Tuenti: Tuenti vindria a ser la resposta española a Facebook. Hi ha discussió sobre quina de les dues té més usuaris a l’estat español però la veritat és que Tuenti ha aconseguit un gran èxit sobretot entre el públic més jove amb un disseny similar i en general més simple. S’ha intentat analitzar quina ha estat la clau d’aquest èxit davant de gegants mundial com Facebook o MySpace i a grans trets sembla ser que el seu sistema d’acceptar només nous usuaris “amb invitació” sóna més sensació de seguretat (sobretot a adolescents que no volen que els pares vegin segons quines fotos…) i que el tema de l’idioma, abans que el Facebook es pogués utilitzar en castellà (i en català!) hi va jugar un paper important.

Tipus
Hi ha diferents tipus de xarxes socials, segons a qui van dirigides i quin és el seu contingut o el seu funcionament.

• Xarxes generals de relació. Estan centrades en la comunicació i la seva funció principal és relacionar-se amb amics al marge de continguts o temàtiques específics. La més coneguda i utilitzada pels joves a Catalunya és Facebook, però també utilitzen Google+, Twitter, Tuenti...
• Xarxes de contingut específic. Estan centrades en un contingut o temàtica concrets i la seva funció és compartir i/o intercanviar informacions relacionades amb una activitat professional, jocs, interessos compartits, esports, etc. Les xarxes socials de contingut específic més utilitzades són:
  • Flickr i Instagram per compartir fotografies.
  • Last.fm i MySpace sobre gustos musicals.
  • YouTube i Vimeo per intercanviar vídeos.
  • Linkedin per posar en contacte persones amb el mateix perfil professional.
   

Els joves, segons expliquen ells mateixos, utilitzen la xarxa social principalment per:

• Socialitzar-se, és a dir, estar permanentment en contacte amb els seus amics, comunicar-se amb ells, intercanviar informació sobre els seus interessos, expressar els seus estats d'ànim...
• Divertir-se; s'ho prenen com un joc.
• Explicar qui són o qui els agradaria ser, donant una imatge de si mateixos amb la qual volen demostrar la seva identitat.
• Penjar fotos, vídeos i música per compartir.
• Fer comentaris a la pàgina d'altres persones.
• Conèixer gent nova.
• Fer tasques escolars d'una manera motivadora, elaborant i compartint treballs amb els companys.

Read More

 EL TENNIS

El tennis és un esport de pilota en què s'enfronten dos jugadors o dues parelles de jugadors, que es desenvolupa en una pista rectangular dividida transversalment per una xarxa, consisteix a colpejar la pilota amb una raqueta per fer-la passar per damunt de la xarxa de manera que l'adversari no la pugui tornar.
El tennis modern es va originar al Regne Unit a finals del segle XIX. Després de la seva creació el tennis es va fer popular entre les classes altes dels països angloparlants, estenent-se per tot el món al segle XX. Va estar present als primers Jocs Olímpics moderns el 1896 a Atenes, sent esport olímpic fins a París 1924. Després d'haver estatesport de demostració en les cions de 1968 i 1984 va tornar a assolir la categoria d'esport olímpic a Seül 1988.

REGLES DEL JOC

-Prèviament abans de començar a pilotejar es fa un sorteig on els dos jugadors s’apropen a la xarxa i el jutge de cadira llença una moneda. Aleshores el jugador que escull la cara de la moneda sortida a l'atzar, pot triar si ser el servidor o el restador.

-Un partit de tennis comença amb la sacada d'un dels jugadors que ha de colpejar la pilota de tal manera que reboti dins del quadre diagonal al del costat del qual treu; és a dir, el jugador sempre ha de servir (treure) de forma creuada.

-Per Cada punt el jugador que treu té dues oportunitats; si falla la primera, té una altra més, almenys que al primer intent la pilota toqui la malla i després caigui en el quadrat que li toca, en aquest cas el jugador repeteix aquest servei. Si al segon servei també comet una falta, es produeix una doble falta, i el restador guanya el punt.

-Després de la sacada els dos jugadors hauran de passar alternativament la bola d'un camp a l'altre a la recerca que el seu rival no pugui tornar abans que reboti dues vegades; si passa això s'aconseguirà un punt.

-Guanyant 4 punts s'aconsegueix un joc, i guanyant 6 jocs s'aconsegueix un set.

-El partit es divideix en 2 sets (màxim de 3) en els tornejos de l'ATP World Tour, i en 3, màxim de 5 en els tornejos de Grand Slam.

Punts

Els jugadors (o parelles) comencen separats per la xarxa. Un jugador és designat el servidor, i el jugador rival, o un de la parella rival, és el restador. El servei s'alterna entre les dues meitats de la pista. Per a cada punt, el servei comença darrere de la línia més allunyada de la xarxa, entre la marca central i la línia lateral. El restador pot començar a qualsevol lloc al seu costat de la xarxa.

TERRENYS
-Gespa: És una de les més ràpides, té la principal característica en el bot de la pilota, que en comptes de rebotar, rellisca i surt més ràpida i de forma irregular per les diferències entre la gespa i el terra.

-Terra batuda: És la més lenta, la pilota bota i surt amb la mateixa velocitat. Es juga molt més des del fons de la pista, en haver-hi més temps per a preparar els llançaments.

-Pista dura: És una de les més equilibrades i regulars, el bot sempre és regular, més ràpid que a la terra batuda, però no tant com a la gespa. La velocitat depèn de la pintura emprada sobre la pista i de la composició d'aquesta. 

-Pista de moqueta: És una pista amb el paviment cobert d'una moqueta molt prima, fet que afavoreix el joc molt ràpid, amb característiques similars al ciment.

TORNEIGS
Els torneigs de tennis sovint són organitzats per sexe i nombre de jugadors. Generalment, els torneigs poden ser d'individuals masculins, individuals femenins i dobles, on una parella juga a cada costat de la xarxa. Els torneigs poden estar organitzats per a grups d'edat específics amb un límit d'edat, superior per als joves i inferior per als jugadors sèniors. Hi ha també torneigs per a jugadors amb discapacitat, com el tennis sobre cadira de rodes o tennis per a sords.

-Grand Slam: Els quatre torneigs de Grand Slam són considerats els torneigs de tennis més prestigiosos al món. S'organitzen anualment i s'inclouen, en ordre cronològic, l'Open d'Austràlia, Roland Garros, Wimbledon i l'Open dels Estats Units. Juntament amb els Jocs Olímpics, la Copa Davis, la Copa Federació i la Copa Hopman, són els únics torneigs regulats per la Federació Internacional de Tennis (ITF). Les associacions nacionals de la ITF tenen delegada la responsabilitat d'organitzar aquests esdeveniments.

Read More